La llengua assistida i l'estrangerització

Sembla que finalment s'ha instal·lat un bon tros d'estiu sobre València. Han passat uns dies i hi ha una certa serenor al despatx, molt benvinguda, i li ho deven a un concurs d'interinatge, cosa que em sap greu haver d'agrair, a causa de del desficaci de barem actual, però esta vegada ens ha reportat alguna compensació. Bon vent, encara que siga temporal.

D'altra banda, vam tindre ahir una jornada intensa amb una demostració del programa de traducció assistida Transit XV a càrrec de Michael Soland. No va ser tant dens sinó més aviat detallat, primfilat. La veritat és que m'ha convençut molt més que Trados o Deja Vu, puga ser perquè ens ho explicava un expert que demostrava que manejava fins al mínim detall del que ens oferia. A més, la navegació configurable amb el teclat i la possibilitat de les macros són recursos ben útils. La part anecdòtica és que hi ha instruccions de funcionament avançades traduïdes parcialment al català, i que durant un moment ens explicava que hi havia ara instruments de correcció en «valenciano», que no sé si entenia com si diguérem «Español (Argentina)» que du el Word, per exemple. Es veu que tenen un por urticant al perill dels noms.

En la part terminològica, en canvi, que és la que realment m'havia d'interessar, alguna mancança, però podríem dir que correcta en línies generals. Només caldrà veure-ho en funcionament i a vore si ho podem fusionar amb el que tenim ara fent servir el Wordpress.

I hui, al bar, una cambrera joveneta, nova, que no entenia «té amb llima». Sort de la flexibilitat de la nostra llengua, que pot dir «llimó». En tot cas, no se n'ha estat de demanar-mos que li parlàrem en castellà. Cara de pòquer en eixes ocasions, és clar, som guiris al nostre país, al nostre panteó.