Per motius estrictament funcionarials, vaig decidir que enguany intentaria traure'm el nivell bàsic de francés en l'EOI. La meua espenta per a estes coses no dóna per a més nivells actualment. Ahir va ser la primera part de la prova, la part escrita. No comentaré res sobre l'examen, que no tenia més dificultat que la redacció, pràctica per a la qual no estic avesat en francés, així que hi vaig cometre alguns desficacis monumentals que espere no oblidar per al futur.
En un altre àmbit, tinc ocasió de plantejar una queixa a causa del full monolingüe castellà —les instruccions de la prova— que vam rebre en entrar a la sala. Com sempre, un detall accessori et mostra la profunditat real de la disponibilitat de l'administració quant a l'ús del valencià. Com que pràcticament no vaig badar boca, vaig tindre ocasió de no comprovar quants valencianoparlants subordinats m'envoltaven a la sala.
En les pauses que la mala organització va provocar, em vaig immergir en Els estius de Josep Porcar, un llibre de poemes. Acabada La Clivella de Doris Lessing (traducció de Marta Pera Cucurell), em quede amb el fet que em féu l'efecte que la traducció tenia un estil neutre, sense cap condiment estilístic que jo haja pogut apreciar, més enllà d'algun desordre estrany en alguna frase. Quant a la reflexió que provoca, l'he trobada bastant sorprenent. M'ha costat d'entrar en la lectura, de trobar l'atracció del desenllaç, però a mitjan novel·la ha arribat l'atracció del plantejament, la necessitat de conéixer la revisió de l'origen de la lluita de sexes en la humanitat —o en allò que és actualment la humanitat— ambientat en etapes prehistòriques. Doris Lessing et permet pensar.
En resum, i pel que fa a les coses en què també em fixe, ben poques errades de picatge, desús absolut de per a + infinitiu, algun se'l o se l'ha que en el meu català seria més impersonalment normal l'han, i alguns mots més que sobtadament destacaven de la neutralitat estilística de la traducció.
Finalment, faig una mirada arrere i trobe que quan un nou dictamen de l'AVL ja vaig fer una queixa a causa de les deficiències del web de les Corts (veg. 12.04.2005). Resulta que aquella deficiència l'he tornada a reclamar enguany, perquè les coses continuen igual. Tret que me n'haja oblidat —que tot és possible—, no he rebut cap resposta de la Mesa de les Corts a la meua queixa, ni han fet cap esmena sobre la qüestió, així que ara m'he adreçat a la Comissió de Peticions, a vore si ací la petició també cau en sac rot, com també dien abans en català.
On s'ha de presentar la queixa, a l'esocla, a la conselleria...?
ResponElimina(Perquè demà tinc un examen en una altra EOI, i molt m'estranyaria que la cosa fos diferent...).
Hola:
ResponEliminaLa pots presentar on vullgues: a l'EOI i a la conselleria d'Educació, per una banda; a l'AVL o al Síndic de Greuges, per una altra... I als quatre llocs alhora també, és clar. Les quatre hi tenen alguna cosa a vore. Jo faré un paperet que remetré a les quatre institucions.
La cosa és que en quede constància per escrit.
Doncs mira, no ens van donar el full d'instruccions que esmentes (?). El primer full de l'examen, on s'ha de posar el nom, cognoms, etc. era gairebé biligüe. Gairebé perquè "puntuación" només ho posava en castellà (clar, com que és el que realment interessa...) i al costat de "prueba" teníem "proba" (sic). I aquesta gent m'ha d'examinar d'una llengua? Sort que l'examen no era de català! Quina vergonya...!
ResponEliminaHola:
ResponEliminaVaja, no em vaig fixar en això de «puntuación», no ho recorde.
Pel que fa a la prova oral, a la porta de l'aula hi havia un full d'instruccions també només en espanyol, aixina que la incidència s'estén.
A pesar de tot això, espere que t'haja anat bé.