Abusos lèxics i fàctics

Continuen passant els dies plujosos per València, diria que una cosa que mai vista des que tinc memòria d'estes coses, amb breus descansos de sol molt agradables. Em sembla que tots eixos que criden que volen aigua amb l'única intenció de fer xenofòbia anticatalana i demagògia en benefici dels empresaris de la construcció, estan deixant-la caure i no es dediquen precisament amb arreplegar-la amb poals.

Parlant de mentires, a l'entrada de les Corts hi ha més o menys sis panells que commemoren els vint-i-cinc anys de la institució: quatre totalment en castellà i dos anecdòticament i breument en valencià. Les «corts infantils» del web de les Corts continuen només en castellà —i això que Isabel Escudero, vicepresidenta, ja ho sap—: recordem-ho, això és pedagogia, com dia Blasco. És clar, hi ha diputats com Asencio Adsuar (pp) que són capaços d'amollar:

«Por otro lado, también decir que, en cuanto al tema del uso del valenciano, mire, estamos hablando de una universidad internacional y estamos hablando como lengua vehicular, junto con el castellano o español, el inglés.»

Posant que el «castellano» y el «español» esmentats siguen la mateixa llengua —que Asencio Adsuar podria pretendre alguna altra barbaritat valenciana diferent—, no apareix enlloc que entre dins dels seus plans fer del valencià («valenciano o catalán», com diria segurament Asencio Adsuar) una llengua internacional, forta, coneguda, líder de res... Eixe és el futur que li desitgen a la llengua dels valencians. Com dia el vellet aquell de l'anunci: «I, Maluenda i Ferraro, ¿què en diuen, de tot açò?» Ells només parlarien si algú pretenguera precisament tractar el valencià amb normalitat.

Dit això, he d'afegir que hui estic una mica cremat, perquè una «companya» funcionària, al seu tradicional escaqueig diari adobat amb xarrades interminables amb el mòbil, amb el fix, mirant el correu, pàgines de viatges, apunts de facultat, xarrant amb altres companyes, alçant-se a beure, a pixar, al que siga, a més, hui hi afig la poca vergonya d'abusar i fer la meitat de la seua faena, sense cap respecte pels companys que hauran d'acabar el que ella deixe per fer. Hui és el seu últim dia abans d'anar-se'n d'interina a un altre lloc de la casa. Que siga tan feliç com la tranquil·litat que mos deixarà.

Escric unes ratlles ací, m'esbrave, i ja està, encara que siga feroçment, com dia el poeta, però sense malmetre les portes ni el respecte envers els altres.