Escriu Moisés Naím en «La informació i els seus amos» (El País, 22.06.2008):
La recerca va trobar que els països on més concentrada estava la propietat dels mitjans de comunicació tenien índexs de corrupció més alts, pitjor maneig de l'economia, mercats financers més distorsionats, pitjor qualitat de l'educació i de la salut i menys drets civils per als seus ciutadans.
Això són avisos; no en fem cas, no prenem mesures, i després vénen les lamentacions, tant a Zimbabue com a Espanya. I, esta vesprada, que encara no havia llegit el diari de hui, em sorprén una nova cantiga d'escarnho e de mal dizer a càrrec de Fernando Savater: «Savater presenta hui un manifest en defensa del castellà» (El País, 23.06.2008). Bé, ell en diu «manifest», i en el seu cas s'ha d'interpretar com «el santíssim sagrament quan és exposat a l'adoració dels fidels». Entre els fidels en este cas hi havia Mario Vargas Llosa, José Antonio Marina, Albert Boadella, Carlos Castilla de Pino i Álvaro Pombo.
Espere que la defensa que pretén fingir Fernando Savater de la «seua» llengua tinga el mateix èxit que les defenses que es fingixen per ací de la nostra. En eixe sentit, no sé si deu estar satisfet amb la situació del País Valencià, ja que hi ha un 55% de ciutadans que declaren que la parlen amb fluïdesa (segons informa el mateix diari arran d'una enquesta del 2007 del cis).
Sí que podem dir, però, que compartim amb Fernando Savater una mica d'un desig: el reconeixement del dret «a ser atesos institucionalment en les dos llengües oficials». Ara bé, la paradoxa que ratlla en l'estupidesa incansable ve a continuació: no tot el funcionariat ha de tindre eixa capacitació, diu. O pot ser que vullguera dir que no tot el funcionariat ha de patir eixa maledicció del bilingüisme.
En qualsevol cas, no cal tant preguntar-se en quin món viu Fernando Savater, sinó què pretén: una sistematització de la discriminació lingüística dels altres, pràctica que suposàvem vetada, si més no, per l'article 14 de la Constitució espanyola. I un dia vindran a pels que mengen paella, Martin Niemöller dixit.
Hola Miquel, sense pensar-ho hem coincidit amb el post, d'alguna manera. Salutacions.
ResponEliminaSí, una coincidència malaurada, perquè haguera pogut ser per la proclamació de la independència comuna dels qui ho volen ser.
ResponEliminaPerò, vaja, mentrestant ens entretenim amb els naps i les cols de Savater: deu haver anat al mercat de les rebaixes ideològiques.
M'apunte a això de la independència. Tens raó amb això del Savater. Deu haver-se pres alguna cosa de tipus alcohòlic o anfetamínic.
ResponEliminaAi, que només fóra una bufa mal portada...
ResponElimina