El diputat Ovejero Adelantado (pp) en el ple de les Corts valencianes (26.06.2008):
Para su reflexión, le recordaré que todo aquello que sofoca la individualidad, sea cual sea el nombre que se dé, es despotismo.
I més avall oferix el suport «incondicional» del grup parlamentari popular al govern valencià de Francisco Camps. ¡Caram!, tota una demostració del que entén per responsabilitat i «individualitat», és a dir, simples eufemismes que sufoquen la individualitat de l'acta dels senyors i senyores diputats.
De vegades em faig creus de les coses que ens contes. Sembla increïble que passe el que dius. Salutacions
ResponEliminaHola, Francesc:
ResponEliminaÉs que és això, la realitat supera les pel·lícules de Cantinflas.
A mi no m'estranya gens ni miqueta. I és que, potser, la gent creu que un diputat és una mena de Déu, quan entre ells n'hi ha de tot com en la mateixa societat en què vivim: des de persones meravelloses a autèntics xoriços.
ResponEliminaHola:
ResponEliminaVaja, senyor escriptor, vós en deveu saber bona cosa de la condició humana diputada, ¿ei?
Estarà lleig que ho diga, però sí, sí que en sé de la condició humana de diputats i diputades. Mireu, senyor tècnic lingüístic, en altra vida millor de la que porte ara, jo transcrivia, en part, el Diari de l'Olimp... I quants destrellats que que m'havia d'empassar trompes d'Eustaqui endins. Per tant, què t'haig de dir a tu que no conegues ben bé pel treball que fas i amb el que et guanyes les garrofes?
ResponEliminaPer cert, parlant de coses més serioses, encara et va bé amb el futbet?
Hola, escriptor:
ResponEliminaHome, el diari de l'Olimp... Més aviat un llibre d'hores.
Quant al futbet, ni més ni menys que campions de lliga i copa. L'Eurocopa eixa que es comenta ara un mica, és un joc de cries comparada amb els verdaders professionals.
en un premi d'eixos que es donen entre blogs he decidit nominar el teu, per les interioritats que ens expliques entre altres coses.
ResponEliminaNo sé si això va per mi o per Miquel. Demane disculpes per endavant, no sé com funciona açò dels comentaris i dels comentaris dels comentaris. En fi, en tot cas, si és per mi i no va de conya, moltes gràcies i a manar.
ResponEliminaHola a tots:
ResponEliminaEl premi mos els mereixem tots, principalment per la nostra comuna persistència a escriure notes en la llengua comuna nostra.
I amb els caragols (els cacauets), ja farem una paella.
Agraït.