La presentació del llibre Idees de combat de Josep Maria Terricabras Nogueras fou prou al·licient per a véncer el ventet fresc que fa esta setmana per ací València. Una quarantena de persones —me se va descuidar contar-ho més exactament— al colomer de l'Octubre (la seu d'Acció Cultural del País Valencià, al carrer de Sant Ferran de València), una sala agradable per a estes coses, allà dalt...
Féu la presentació Eliseu Climent, que comentà el record de Fuster que el llibre li havia provocat. Entre altres coses, afegí que no compartia tant les aproximacions polítiques catalanes del professor, però, en qualsevol cas, el llibre, que va llegir en una nit, convida a una rauxa que, com dia Llull, hem de saber quan hem deixar anar.
Terricabras, a propòsit de la referència a Fuster, afirmà que l'assaig català «és Joan Fuster», i ja li agradaria a ell acostar-li-se. D'altra banda, la seua guia per a pensar és —seguint Foucault— «penser autrement».
Les reflexions «d'una persona ofesa»I quant a la follia i el seny, completà la referència a Raimon Llull amb una citació de Ferrater Mora en el mateix sentit: el seny no és altra cosa que la capacitat que ens farà saber quan és l'ocasió per a la rauxa.
A Terricabras l'enxisen les novetats tecnològiques, i per això va obrir ja fa anys el seu portal en Internet. Amb tot, no només per això, sinó que també per seguir Sòcrates o molts filòsofs posteriors: perquè cal estar on està la gent, tant a la sauna, al mercat com a la ràdio o a la xarxa. Abusant d'això, el llibre que presenta s'origina en un excés de presència i d'escriptura, ja que durant dos anys i mig va mantindre un compromís de reflexió diària en el seu portal. Una càrrega que arribà a semblar-li una condemna.
A pesar de l'excés, una volta alliberat —ara només publica els dilluns—, en recull els fruits, els fruits d'escriure amb franquesa, amb llibertat —la llibertat de ser funcionari, glossarà més avant, fent referència a Hegel: l'estat és llibertat— i tenint cura que l'anècdota no supere la reflexió, sinó que la precipite, que la provoque. Considera, per tant, que eixa intenció final ha fet que els seus articles no hagen envellit, com temia en algun moment, quan li proposaren la publicació del llibre. ¿I, llavors, quina és la flaire del llibre?, es pregunta. Doncs, es tracta de les reflexions «d'una persona ofesa», ofesa per la mediocritat, el mal argument, la bestiesa i la ruqueria, que és el que troba principalment entre els dirigents del seu país —com ara el president José Montilla, que tractant d'homenatjar Palau i Fabre homenatjà «Palau i Febré».
La seua llibertat té, a més, l'avantatge derivat del poc cas que li fan, ¡a pesar de les seues bones idees! Per exemple, considera que ha arribat el moment que les persones ens plantegem si volem ser súbdits o ciutadans. Els temps han canviat i ara no es tracta de les posicions econòmiques que donaven noms als carrers dels Ciutadans (Girona), de la Prohomonia (Palma de Mallorca) o dels Cavallers (València), sinó que es tracta d'una conscienciació moral i política. En eixe sentit, valora sobretot que les persones pensen, encara que pensen el contrari que ell. Que pensen i, si és així, ja arribaran les complicitats. Tal com dia Leibniz, «je ne mépris presque rien», citació que enllaça amb una altra de Popper: «You may be right; I may be wrong.»
Pel que fa a l'editorial que publica el llibre, Accent Editorial, l'editor, Oriol Ponsatí-Murlà, aprofità per a presentar també altres llibres: La claredat d'Heràclit de Palau i Fabre, El nebot de Rameau de Denis Diderot, primera traducció al català, i també la primera edició catalana d'Ecce homo de Nietzsche, traduïda pel mateix Terricabras amb l'arriscada intenció —comentà el professor— de fer sentir al lector català l'emoció estètica del lector alemany.
En resum, la presentació no respon al costum que tenen a Alemanya, tal com ens vam assabentar durant la passada fira de Frankfurt, ja que no hi va haver lectura dels llibres. Tanmateix, si l'excusa eren els llibres, les conseqüències van ser la reflexió en veu alta i l'engrescament polític i literari. Una sessió, sens dubte, furchtbar i fruchtbar, furiosa i fruitosa, seguint l'exemple de la traducció de Terricabras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada