Anàrem a la taula on es recomptaven els nostres minsos vots. Sols o units, en som menys (i si es tracta de publicitar-se en castellà al centre de València, aixina anem). Després dels primers sondejos per tv3 i tve, que donaven vencedor el psoe, volíem saber què havia passat al nostre coŀlege. Hi arribem però tenia les portes tancades i no quedava rastre dels indicadors que allí hi hagueren hagut taules electorals. ¿Això del recompte no és un acte públic?, ens preguntem.
Per casualitat topem amb la xica de l'administració de l'estat que ha d'enviar les dades amb la pda. Està tocant a la porta i li obrin, així que peguem una correguda i ens tornen a obrir i ens deixen entrar. El xic mos confirma que allò és públic, però no entén que això siga contradictori amb el fet de tindre-ho tancat i barrat i sense indicacions per al «públic» que hi vullga accedir. Això deu ser el que entenem per transparència democràtica: transparència opaca.
A dins, cada taula s'organitza i s'embolica d'una manera diferent. Entre els vots, alguns amb paperetes duplicades o triplicades, algú que havia adjuntat el rebut de la llum, algú que havia inclòs la carta del partit polític i algú que havia posat una papereta del 2007. Com que això de les votacions és tan ocasional, no ens ho acabem d'ensenyar, diu la gallega que representa l'administració de l'estat. Potser si n'hi hagueren més sovint, de votacions, tindríem més costum de decidir coses, en lloc d'esperar milacres. La xica del psoe està nerviosa i diu que escolta l'emissora dels bisbes, a vore si els sap greu haver perdut les eleccions: res, diuen que el pp arrasa. Als quadres, sant Josep i família i santa Joaquima de Vedruna de Mas no mostren cap inquietud. I, al final, els resultats en cada taula: Bloc (13+11), eupv (27+28), pp (136+145) i psoe (180+198), a més d'algun de solt per als antitaurins, Sentandreu o onv.
Per cert, i com a nota per al futur, vam buscar informació sobre els suposats candidats al senat espanyol entre els que proposava el Bloc i algú altre. En general, però, un erm informatiu en la xarxa, cap dels candidats sembla que tinga res a escriure o a transmetre políticament. Deu ser reflex de la utilitat del senat.
Això del rebut de la llum és genial. Hi podríem afegir el rebut de la llista de la compra, però no d'un any, sinó d'uns quants, de tota la legislatura, perquè els polítics en veiessin l'evolució real dels preus. Això sí que és científic i no l'IPC.
ResponEliminaBon comentari, però llàstima de resultats.
Bé, pel que fa al País Valencià, una llàstima, com és habitual i s'està convertint en una tradició. Pel que fa a Espanya, encara sort.
ResponEliminaEl rebut de la compra dels ciutadans comuns fa riure: caldria adjuntar els de les fundacions i empreses patrocinades políticament.