Cinema en valencià a València, cosa que no hauria de ser cap notícia ressenyable, però ni el mercat ni la Generalitat (psoe abans i pp ara) ni altres ens reguladors de la riquesa cultural i lingüística han posat el mínim sentit democràtic en la qüestió.
Uns tres quarts de sala plena d'estudiants d'universitat, que tenen l'entrada gratuïta, ja que és una iniciativa de les universitats. Vam anar a vore la pel·lícula de Ventura Pons Barcelona (Un mapa). I la sensació permanent durant la projecció era «ara començarà la pel·lícula»... I aixina es va acabar. És una obra teatral de Lluïsa Cunillé passada al cel·luloide: Barcelona, mapa d'ombres. Sense més, podríem dir. I s'aguanta per la qualitat dels actors, per les actuacions de tots, però principalment les de Josep Maria Pou i Núria Espert, els protagonistes. I els dos fan molt i molt per a que la cosa s'aguante, un gran treball de veu i de gestualitat. Amb tot, haguérem agraït que el cinema fóra cinema i no únicament teatre enquadrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada