Dissabte passat el diari El País (16.02.2008) irritava una miqueta prou perquè reflectia el cinisme futboler que s'ha instal·lat en la versió valenciana —i espanyola— de la política. Titulava molt bé Joaquín Ferrandis:
L'edat mitjana s'imposa a la igualtat
El Consell recupera una institució tutelar de menors de matriu masculina
JOAQUÍN FERRANDIS - València - 16.02.2008
[...]
I si eixe càrrec l'ocupa una dona, li diran Mare d'Òrfens? La pregunta va causar ahir l'estupor del vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, malgrat que el debat sobre la igualtat entre homes i dones i la polèmica sobre el model de família està de plena vigència. De fet, la denominació de la institució respon al model patriarcal vigent en la València medieval. La persona que ocupava aquest càrrec tenia l'encàrrec de «procurar a l'orfe treball i salari digne i residència segura i honesta» i complia una funció social juntament amb altres institucions com el Procurador dels miserables.
«"Mare d'Òrfens" no era una institució, el que és important és la figura», va respondre Rambla, que va reconéixer que la denominació del lloc serà masculina, encara que qui l'ocupe siga una dona. El Consell diu que el projecte de llei «està en sintonia amb la tradició historicovalenciana».
No ens pronunciem, doncs, sobre el procurador/ra dels miserables, però sí que detectem la misèria intel·lectual, democràtica i ètica d'un govern valencià, el de Francisco Camps i del pp actual, immers en un deliri feudal extemporani i equidistant entre la democràcia i altres règims polítics més o menys teològics.
Bussejant en eixa ona, qualsevol dia mos recuperaran l'alberga —puga ser que en urbanisme—, el dret d'aventures —en interior— o fins i tot el dret de cuixa —¿en benestar social o en ciutadania?—, perquè el que els importa és «la figura», és a dir, l'aparença, el fingiment, però no els drets i els fets. Una mica com ha passat al Palmar, on, al cap de 750 anys, han abolit finalment la discriminació sexual per a peixcar en l'Albufera, perquè la peixca no dóna un duro, és clar. Tal com diu Ignacio Zafra en el mateix diari:
En realitat, admet l'un i l'altre bàndol, fa temps que la peixca en l'Albufera va deixar de ser un mitjà per a guanyar-se la vida en el Palmar, a causa de la contaminació i de la reducció del nombre de peixos.
Malauradament, ja dia Maquiavel que això de la imatge és el que importa a la condició humana. Amb tot, si hi ha humans que saben superar eixa suposada condició fisiològica, segur que la condició humana també és això altre, aconseguir amb el trellat les raons que el cor no entén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada