dilluns, 27 de juny de 2016

La por dels vencedors

Hui no podré elaborar res massa inteŀligible. ¿Hui? Bé, ja sé que això és un dels meus forts, però encara més després del sorpasso electoral del Partit Popular a les nostres esperances... ¿Dic «nostres»? Les d'alguns, que s'han acomplit amb escreix. La corrupció política pot ser un programa polític (no declarat), però l'alternativa política no pot ser simplement una lluita moral.

La llàstima per la bubota maltractada i la por de la revenja són motors més eficients que les proclames sense contingut i l'exhibicionisme sense autocrítica. A més, hi ha vora un trenta per cent d'abstencionistes que no es senten moguts a fer res pel seu país. O que s'han sentit deslligats del seu compromís ideològic amb l'esquerra, perquè les neures ideològiques ho tenen, això.

Ara cal aguantar la por dels vencedors. I la locució del No-Do d'eixe temps la sentirem amb la tonadeta de Pablo Iglesias. ¡Quines coses!

Publica un comentari a l'entrada