divendres, 17 de gener de 2014

Latrines parisines

Vaig topar amb la runa i condicionament deficient dels vàters del bars i restaurants de París i, vaja, després he topat amb l'article «Letrinas» de David Trueba (El País, 13.01.2013), que em reconforta amb mi mateix i amb la idea que tinc de la importància dels vàters i que habitualment es veu defraudada per les realitats del fons a la dreta, diríem.

Trueba comenta el cas de l'entrenador anglés de futbol Bill Shankly, que començà la seua carrera llegendària com a entrenador del Liverpool amb l'exigència de modernitzar i dignificar els vàters de l'estadi. I enllaça amb l'actualitat:

Quan pensem en la felicitat del govern per la millora de les dades macroeconòmiques i la solvència bancària, mentres les seues reformes asfixien les famílies i la desocupació ofega la solvència de les classes menys afavorides, percebem que el ciutadà anònim, llunyà i modest està condemnat a caminar a soles. Que arreglar-li la latrina no és una prioritat, sinó que estan centrats en millorar la comoditat de les llotges i els despatxos directius.

En París, fa unes setmanes, els preus pels núvols. I fins i tot el vàter del cementeri de Père Lachaise va ser una experiència profundament escatològica —¿en els dos sentits?

Publica un comentari a l'entrada