divendres, 18 de maig de 2012

Encara rauquen



Per fi, després d'arrossegar-la ja no recorde ni des de quan, he acabat Anna Karénine de Lev Tolstoi. Ha estat una lectura llarga, però en una versió francesa ben senzilla. He anotat unes quantes curiositats, no moltes, però m'ha fet gràcia una de les últimes, sobre les granotes que criden abans de la tempesta:

— Que les journaux disent tous la même chose, c'est vrai, dit le vieux prince, mais les grenouilles, aussi, savent crier avant l'orage.

I l'he acabada mentres la macro de conversió del diccionari anava fent faena. Ja tinc clara la conversió més simple al format Kindle, però ara provaré de millorar-la de manera que puga ser un diccionari integrat en l'aparell i que permeta demanar el significat d'una paraula de qualsevol text. Hi deu haver empreses amb més recursos i interessos en eixe àmbit que ho podrien fer, i espere que ho facen, per si de cas el meu no m'acaba d'eixer redó. Ara espere aprendre unes quantes coses mentres el faig. Rauquem.