dilluns, 12 de desembre de 2011

Les cares i les esquenes

Esquenes d'esquena

Encara amb excés de faena i falta d'ulls, l'única cosa que me s'ocorre és posar-me un poc agre sobre les «esquenes» dels gegants que mos precediren:


Les expressions (modismes i frases fetes) no existixen perquè siguen evidents. Amb tot, a voltes mos sembla que tenen un origen evident, a pesar que la seua existència té més a vore amb les necessitats expressives que amb una adequació a una certa lògica. Com que mos interessa pontificar i conrear el victimisme, lamentem haver passat de fruita seca a fruits secs, que és aixina com es fa la literatura. I la llengua, que té moltes cares, a pesar de no tindre'n cap.


I ho deixe ací.

2 comentaris:

jes ha dit...

Després d'haver llegit el teu comentari deduïsc, neguitós, que tant t'és la gramàtica prescriptiva com la descriptiva, la fraseologia castissa com l'acastellanada, etc. Trobe que el retret que podem fer al senyor Reig és que confon dialectologia amb llengua estàndard. Una cosa semblant li passa al senyor Casanova, encara que ho expressa amb una sintaxi pitjor.
A mi no em sembla bé la galleguització imparable del valencià; a més a més el fet d'acostar la llengua escrita a la parla real de la societat no n'ha esperonat l'ús. Si l'ús ha reculat, t'assegure que el purisme no en té la culpa.

Tècnic lingüístic ha dit...

Bé, Jes, tranquil, perquè deduïxes malament, ja que si tot això em tinguera tan igual, no en parlaria tan sovint. Sospite que hi ha poques coses més «castisses» que la desinformació o la falta d'informació, i eixos que sostenen «purismes» hi tenen molta tirada. Eugeni Reig fa molta faena, i jo, com a pertinaç lector seu, intente aportar-li dades i punts de vista. Em sembla que no sol tindre'ls en compte, supose que no els considera pertinents. No sé si confon això que dius, però sí que tinc quasi sempre una sensació negativa quan acabe de llegir els seus articles en la premsa. Pel que fa a Emili Casanova, el seu estil —en tots els àmbits en què he coincidit amb ell— sempre ha estat peculiar, i fonamentat també en molta faena, però no podria valorar ara la sintaxi del seus escrits.

A mi tampoc em sembla bé la «galleguització» valenciana, entesa com a fenomen polític i social basat en una discriminació lingüística injusta. En un context aixina, és ben difícil que es produïxca l'acostament dels parlants a l'escriptura i, menys encara, a mantindre l'ús de la llengua. Si les circumstàncies polítiques i socials foren millors, els purismes i moltes altres variants estètiques compartirien més espai en la creació i la recreació lingüística. El fet que el «purisme» siga entés com a alguna cosa més que una posició estètica, em sembla un altre símptoma associat a la discriminació que patim.

En fi, des de la discrepància habitual, t'agraïxc el comentari.