Mentres Takse dina en un japonés, ixc al riu a desemboirar-me de l'algoritme massiu. Trobe que faig les mateixes passes, però que fa uns anys que em done més marge de temps..., per dir-ho aixina. A banda, o me s'ha despistat —o m'han llevat— la fita on gire i he pegat passes de més.
A l'hora de dinar, per sort, el riu està encara prou buit. Quatre hologrames per ací, algunes aŀlucinacions per allà, però el circuit i la vegetació estan ben aconseguits, pareixen molt reals, si no fora que la barreja gens naturalment atzarosa d'espècies que provenen de latituds i climes diferents evidencia que estem davant un de tants entrampaülls que cuina el cretinisme cibernètic. Acabarem lligant mosques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada