Pel que siga, el veí dels baixos té les portelles tancaes i mos estalviem hui el bum-bum inclement de la seua música ambiental. Ara m'arriba millor la remor de les converses de la terrassa del bar que ocupa la plaça per a que sopen els turistes a mitjan vesprà i per als que venen després a sopar o fer-se'n una, fins no massa tard, això sí.
A més, un nou habitant del barri ha naixcut fa unes setmanes o un poc més —no ho vaig anotar— a la finca d'enfront. De tant en tant, la criatura té ploreres i amenitza l'entorn, mentres no arribe al punt d'encanar-se. Esperava que els seus pares li pegarien un toc al veí que els somou la finca clamant per la pau de l'infant. Tot arribarà.
Si no ho recorde malament, a l'atre vèrtex del triangle urbanístic travessant la plaça va nàixer l'any passat un futur coetani. Eixos veïns, que solen posar-se de cara als vidres de la plaça quan s'assenten a taula, com si vigilaren qui passa i qui torna, parlen en castellà i són com tirant a modernets. En canvi, el nounat ha caigut en una parella que parla en espanyol americà. No sé si arribarem a fer-ne uns futurs valencianoparlants, si pensem que el fill del taller de falles que hi ha prop —ja passant la pubertat—, s'ha educat com si les falles vingueren les feren a Trujillo: hi ha valencians fent turisme per allà cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada