A fosques, no hem vist si eren polles d'aigua o galls de canyar, morts al mig del camí. Els carrancs que també travessen de banda a banda de camí, alçant les pinces amenaçadors. Alguns gats mirant cap a mosatros, lluernes de sorpresa. Uns ànecs que passen volant lleument agrisats pels fars del cotxe. A qui li s'ocorre anar a estes hores pels camins de la marjal. Doncs, a més gent del que mos podia semblar. «Casi» tots de cara i patint per si s'acostaven massa a la vora i queen a la séquia o al camp d'arròs, que tornen a tindre aigua. A voltes pudenta.
Contra l'algoritme massiu, la inteŀligència justeta dels humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada