Toca allargar-mos al centre de la ciutat per a fer gestions a la sucursal del banc. Mos passem vora una hora de conversa bilingüe: la valenciana que mos atén no té cap problema a l'hora de fer servir el seu castellà de proximitat amb mosatros i mosatros tenim la pràctica i l'interés d'utilizar i no subordinar el nostre valencià autòcton: per tant, conversa de dos sonoritats, com si fora un gelat de diversos sabors. És ben fàcil i no cal demanar permís: la intercomprensió i el respecte mutu són suficients.

El problema ve quan l'altre li ve la gana de menjar i et diu: como?
ResponEliminaMés que un problema deu ser sordera, soroll ambiental... En tot cas, la repetició i la pràctica fa els mestres.
ResponElimina