El passó de cada dia: «Lobo-Hombre en París» de La Unión, alguna cançó de Duncan Dhu i no recorde què més del mateix estil, tot a crits i rascant la guitarreta de manera espasmòdica. Un repertori curt, però intens i que fa uns quants anys que dura. I el cas és que no millora, sempre igual. Arreplega lo que siga dels clients del bar que hi ha a la plaça i se'n deu anar a oferir els seus alirets davant d'un atre baret del centre de la ciutat.
Amb la calor, vora l'estiu, amb les finestres obertes, la murga de la inclemència puja de grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada