No sembla que aprengam de les errades, més aïna les repetim. En canvi, sí que pareix que els encerts mos són més preuats i apegalosos. Convé encertar, doncs. L'erro, mala peça al teler, hauria de ser el preàmbul de l'encert, però sembla més habitaul que siga la manifestació de la mala idea, de la falta de dades fiables, i més encara del desig, de la inclinació, de l'hàbit, d'alguna d'eixes ofuscacions que mos entelen les clarors del món tal com l'hauríem de poder vore.
Els humans també tenim els ulls composts com les mosques, com els crustacis, no tant per facetes i lents físiques, sinó per facetes i filtres culturals, ideològiques, mentals. Mos podem posar les ulleres de llegir, però no pareix que n'hi haja per a pensar. En canvi, d'ulleres per a concloure sense mirar-s'ho massa, al mostraor de l'òptica vos en trauran un fum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada