L'arbitrarietat i la imposició d'incoherències no haurien de ser una automedicació lenitiva que evite assumir i atendre els complexos, les ignoràncies i les rancúnies. Em sembla que quan se'n fa un excés d'ús sense supervisió mèdica i sense recepta. Això pot arribar a ser addictiu i generalment s'agreugen els dèficits de comportament i la dependència de l'autoritarisme per a imposar un punt de vista encegat.
Tinc posat un concert (el número 5 en fa major, opus 103) de Saint-Saëns, amb Anna Malikova al piano (Orquestra Simfònica de Colònica dirigida per a Thomas Sanderling), i a pesar d'això el sol s'acaba de pondre. Els astres tenen criteris clars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada