Fa anys, hi havia un xic en la Vall que, pel que diuen, recordava les matrícules de tots els seus coneguts i saludats del poble. Alguna volta em va dir la meua quan mos saludaven de passà. Això era una saviesa terrenal, sense adobs celestials, arran l'asfalt. Si més no, les seues dades eren reals i constatables. Deu haver retors —i devots catòlics— que poden haver aprés els noms i cognoms, si és el cas, dels àngels que van envoltar Crist quan a la teologia li convinga que això passara. Cal un coneiximent molt profund de l'ànima humana per a mantindre eixes idees amb tanta prosopopeia i sense baquejar-se en públic.
Senc parlar elogiosament de l'altura inteŀlectual del papa acabat de nomenar —diria que té igual que siga l'actual com l'anterior com un més anterior, etc.— i m'esmussa com si sentira el guix que rasca la pissarra. L'espectacle d'esta setmana adobat amb racions de catecisme i notes teologia no seria precisament una gran mostra d'altura inteŀlectual, excepte pel nivell a què pot arribar una presa de pèl tan monumental —mai millor dit, això de monumental: eixa és l'altura. I la de la meua malíccia que va a rastrons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada