En un article de fa uns mesos, «L'emergència de la identitat en el model de llengua públic», 🔗 Miquel Àngel Pradilla Cardona proposa dos aportacions que amplien les «traces identitàries» en la creació literària, però utilitzant perspectives diferents. En relació amb això, l'últim llibre de Pradilla, Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica, 🎬 mira d'analitzar i explicitar els perills i les possibilitats de les diferents propostes relacionades no tant amb l'ús del valencià com amb la implantació d'un model que s'impose com a instrument de cohesió, identificació i comunicació d'una comunitat lingüística. Tant en el llibre com en este article —tot i que Pradilla sí que en parla en les seues intervencions públiques—, 🎬 [min. 02:55:00] em sembla que no s'atén prou un fet essencial: els músics del Titànic eren uns virtuosos, però el transatlàntic es va afonar.
Em sembla molt interessant que Pradilla valore i faça conéixer el virtuosisme literari arrelat en la varietat dialectal de Josep Pitarch (i Maite Moya) en Les minves de gener 🔗 o d'Òscar Messeguer en La petjada del Rubio. 🎬 [min. 23:14] La literatura és un refugi i una post de salvació a la deriva. Però el cas és que no hem de patir abans d'hora per una suposada «exacerbació de la identitat». Tal com diu Pradilla al final de l'article, «la nostra llengua, a més de mantenir el seu cromatisme lingüístic, també ha de satisfer situacions comunicatives on la identitat ha d’abraçar la totalitat de la comunitat lingüística»...
D'això es tracta, de tindre o no tindre «situacions comunicatives» com a comunitat lingüística. I la minorització és un terme que associem a la llengua, però si ho mirem de prop no afecta la qualitat de la llengua, sinó que afecta les persones i la societat. La minorització no fa que la llengua siga minoritària, sinó que és una actuació sociopolítica que restringix i impedix l'existència de la comunitat lingüística. Les preocupacions per la qualitat o per la individuació, vindran de rebot i tindran la importància de l'acord que tanca una simfonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada