L'aigua —més formal— té moltes variants, com a líquid i com a paraula vital de consevol llengua. Si no ho he sentit tota la vida malament, la forma «àuia» que arreplega el dcvb deu ser un error, ja que la pronúncia que hauria de reflectir no és una paraula esdrúixola sinó plana, auia [àwјa]. No sé com canviar la informació en el Viccionari, però faig la correcció en la Viquipèdia,W aixina la cosa podrà fluir com toca.
Acabem fluint i confluint amb la terra, amb les cendres, no sabrem quan i com, i mos tocarà retrobar-mos també amb l'auia.
A la Safor queda el substrat àrab "ma" que s'empra quan es parla als xiquets.
ResponEliminaLa paraula «ma» ('aigua') utilitzada per a adreçar-se als xiquets, és més probable que tinga a vore amb fenòmens articulatoris de la infància que amb un substrat d'interés més romàntic que comprovable.
ResponElimina