Ahir va ser un dia d'eixos en què es tanca alguna cosa que encara no saps valorar. Marc Boada Ferrer,W a qui coneixíem poc i de llunt, però mos era familiar pels programes de tv3. Rosa Regàs i Pagès,W més coneguda de sempre, familiar, inclús llegida a trossos. I Alfons Llorenç Gadea,W conegut de llunt, saludat quotidianament pel centre de Valéncia, sense haver parlat mai amb ell, però descobrint en la lectura dels seus articles una saviesa profunda i amable, com el seu anar suau i cadenciós pels carrers on mos s'apareixia per sorpresa. Ja no.
Sona «Waldseligkeit» 🎵 de Richard Strauss cantat per Elisabeth Schwarzopkf.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada