Sobretot si no fem res

L'article «La Fundació Nexe alerta d’una desigualtat lingüística 'in crescendo'» de Sebastià Carratalà (Diari La Veu, 22.02.2024) 🔗 i els comentaris que li fan em desperten l'interés i la idea d'enviar un comentari, per torbna-li a pegar la volta al gosset aquell:

La pràctica fa els mestres, que diuen. Fa més de trenta anys que vixc en Valéncia ciutat. A pesar de la propaganda negativa que mosatros mateixos mos fem, no és cert que, com a ciutadà, calga parlar en castellà. N'has de saber, tal com diu la Constitució espanyola, encara vivim en una immersió castellana. La sort és que vivim en una societat democràtica on podem ser humils o reivindicatius, exemplars o transparents, cívics o apegats a roda... I tot en valencià. No són heroïcitats, són els valors ètics de cada u i les decisions personals de cada dia.

Pot passar, rarament, que algú que et necessita no t'entén en valencià i demana que li parles en castellà. No cal negar-s'hi ni canviar de llengua, es poden utilitzar altres recursos: repeticions, tria de vocabulari semblant al castellà, senyes... Ja dic, en trenta anys crec que em deu haver passat una o dos voltes.

Això sí, pot ser un poc més comú topar amb algú que entén la llengua i que s'ofén perquè la parles davant seu. És el seu problema. Em sembla que en molts casos els cou que poses en evidència la seua submissió o la seua renúncia. O la seua impossibilitat d'imposar-te res, perquè no solen entendre massa de què va la democràcia. I no comente res dels imbècils i estúpids per als quals la llengua és una més de les coartades que utilitzen per a manifestar la seua manera de ser.

En canvi, és prou habitual trobar persones asserenades que «descobrixen» que poden parlar en valencià amb algú, que s'alegren de sentir parlar en valencià, que practiquen el poc valencià que van apendre a escola... Coses que hi ha qui es perd si fa cas de la propaganda eixa que amaga que a Valéncia n'hi ha molta gent que s'alegra de parlar en valencià. Encara n'hi ha molta.Això no lleva per a que tingam clar que les dades són les que són i que no n'hi ha res a fer, sobretot si no fem res.