Els encerts més freqüents

«Encara» abunden les llistes i receptes sobre «errors més freqüents» o «dubtes més freqüents» 🔗 en valencià-català. Són llistes repetides i repetitives que diria, d'entrada i quasi com a prejuí ideològic o perceptiu només creen l'associació persistent del valencià-català amb el concepte d'error o dubte.

A pesar que l'error o el dubte són fenòmens universals, podem pensar un decàleg d'aclariments que resol qualsevol dubte raonable mantenint la idea que el valencià-català és una llengua a disposició de la humanitat:

1. La meua llengua millora amb l'ús.
2. Parlant en la meua llengua millore l'ecologia lingüística.
3. La democràcia millora amb el respecte lingüístic.
4. Tots són capaços d'entendre i respectar el valencià-català.
5. La incomoditat lingüística és millor que la submissió lingüística.
6. Els desconeguts també són persones democràtiques.
7. El valencià-català és tan fàcil d'apendre i d'usar com qualsevol altra llengua.
8. La meua llengua descriu el món tan bé com qualsevol altra llengua.
9. No s'ofén per la llengua, s'ofén perquè té idees totalitàries.
10. El castellà-espanyol també és una llengua com el valencià-català.

Ho deixem amb un decàleg. Car revisar-ho, tenint sempre en compte que els aclariments sobre el valor i la possibilitat d'usar el valencià-català són infinits com l'espai sideral. I més enllà.