La incultura és compatible amb la democràcia

La crònica «La 18a trobada d’escriptores de la Ribera» de Salvador Vendrell (Diari La Veu, 15.02.2024) 🔗 em fa pensar, després d'agrair la iniciativa estellesiana de Josep Lozano i la persistència dels que participen en esta reivindicació lletraferida, en l'expressió «dreta extramadament inculta» que utilitza Vendrell, com si els mals vingueren de la incultura:

Hauríem de revisar algunes consideracions sobre les persones cultes, sabudes o doctes. Perquè tots som «incults» respecte d'algú. El problema no és si eres incult, si tens prou o poques qualitats derivades de la cultura. El problema és que eixes «qualitats» siguen la intolerància, la intransigència, el menyspreu, la prepotència, la petulància, l'odi, el racisme, la misogínia, l'homofòbia, l'aporofòbia, la xenofòbia, el masclisme, el dogmatisme... Tot això també ho cria la cultura. I encara podem trobar més d'eixes qualitats. Ara bé, cap d'eixes qualitats negatives implica incultura, però moltes d'elles tenen a vore amb una concepció diferent i probablement malaltissa d'això que pensem que és la cultura.

Sí, un comentari que pareix marginal per a la crònica, però a mi m'ha semblat central ressaltar que l'argument de Vendrell sobre la «incultura» és defectuós i negatiu. No podem concloure de cap manera que una persona inculta no respecte els valors democràtics, les llibertats i els drets. De fet, sovint són persones amb molta «cultura» les que actuen contra la democràcia. I contra la cultura. Al cap i a la fi, la incultura és compatible amb la democràcia.