dimarts, 17 de gener de 2023

I no

Mentres acabe alguna altra lectura d'eixes que després deixaré anotades en la franja de la dreta d'este bloc, repense per què continue fent eixes llistes, pot ser perquè tenen la utilitat de les pedretes —millor que molletes de pa— que vas deixant darrere per a trobar el camí de tornada, possiblement també per a tindre la sensació que he fet els deures, que he aprés alguna cosa, que he complit algun objectiu, que soc un poc més sabut... Doncs, la primera utilitat és possible que sí que em faça paper, però les altres possibilitats són un desig que no s'acaba de concretar.

Si mire les llistes de cada any, podria tornar a començar per baix, L'home manuscrit de Manuel Baixauli, fer el caminet fins a dalt de les llistes, i segur que tindria la sensació que tot això em sona i em ve de nou alhora, que ja ho vaig llegir, però que ho vaig llegir d'una altra manera, que em vaig fixar en aspectes i idees diferents de les actuals, que coincidixc o discrepe de les notes, del mi mateix d'abans, esmenant i imaginant que reòmplic el d'ara.

En fi, les fantasies literàries de sempre que pensem que faran el milacre d'ajudar-mos a superar el fat. I no, però la iŀlusió no mos se'n va i els llibres —¿per què els escriuen?— no fan més que insistir que sí que ho aconseguirem. I no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada