Sí, ja he pensat que la macro d'ahir era massa embolicada per a mi, i segurament també és innecessària. Ho podem gestionar sense tanta floritura, ja que la interfície del vba de Word conté els recursos necessaris per a editar les macros i a voltes això de copiar i apegar entre programes és el que acaba entrebancant el procés.
Això de pensar, fer i editar les macros, té molta relació amb la sistemàtica que convé seguir per a elaborar la normativa ortogràfica. La macro que estem pensant d'elaborar haurà de tindre un flux suau que enllace marques i correccions automàtiques. Convé que estiga jerarquitzada de manera que les marques i les correccions no entropessen entre elles. Una cosa com el cas de les paraules compostes d'ahir: celobert, coragre, cordur, bou-salvat, enhorabona, entrenús, noucasat, nounat, nouvingut, portaveu, rodamon on podem trobar l'«intrús» bou-salvat.
Si actuàrem més sistemàticament, podem resoldre-ho de tres maneres: «cor agre» (perquè tindria el plural «cors agres)»; «coragre» (amb o àtona tancada i plural «coragres») o «cor-agre» (amb o tònica oberta i plural «cor-agres»). Ara bé, hi ha algun entrebanc en tot açò quan la decisió ha segut impedir l'aplicació de les regles, ja que segons el diccionari caldria fer una o oberta àtona en coragre. La macro s'encalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada