dijous, 20 d’octubre de 2022

¡Sacrebleu!

«Que sacre que eres» era una expressió que vaig aprendre al poble cap als anys huitanta del segle xx. Si no ho recorde malament, tenia un valor despectiu, però no era ofensiu. Ho he recordat perquè Eugeni Reig demanava per l'expressió «no tindre un sacre» —que sí que apareix en el diccionari—, ja que dubtava sobre el significat de la paraula sacre en eixe context.

No ho hem pogut aclarir, però sí que ha servit per a documentar que a la Valldigna el sacre és una classe de serp (Rhinechis scalaris o Zamenis scalaris). 🔗 Hi ha alguna expressió més amb la paraula sacre (com ara a bot de sacre o ser un niu de sacres) i segurament algunes es poden relacionar amb el falcònid també denominat sacre (Falco cherrug) 🔗, però segurament si la convivència al nostre país ha segut més habitual amb la religió (sacre també vol dir 'sagrat') o amb la serp, supose que les expressions deuen poar més en l'hàbit comú que en l'exotisme ornitològic.

De totes formes, en francés, sacre vol dir també 'Homme capable de toutes sortes de méfaits' (tlfi) 🔗, i eixe diccionari ho relaciona amb la rapaç, encara que no descarta la influència del germànic sakman i comenta les interferències entre els diversos valors de sacre en la llengua de Christine de Pisan. 🔗

Tal com podrien dir Brassens o el capità Haddock, «¡sacrebleu!». 🔗

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada