dijous, 6 d’octubre de 2022

Mos la trobarem pel camí

Pel polígon industrial que hi ha vora l'hospital d'Alzira, que és on encara podem trobar un poc de lloc per a aparcar, encara que siga tocant als tarongers del final del polígon al nord, no hi ha contenidors de quasi res, només alguns per al vidre. Sí que n'hi ha un de fem de color verd que és propietat del bar Casa Nico, segons indica la retolació que du escrita a mà. Aixina que tota la runa va circulant per les vores dels carrers, pots, papers, fustes, plàstics..., tot el que duga el vent i la gent destrellatà i brutona que l'amolla allà on li ve.

Han volat moltes pàgines ací i allà al llarg del carrer d'Autobiografía de Federico Sánchez de Jorge Semprún. 🔗 També les tapes i uns quants plecs d'El padrino de Mario Puzo. 🔗 Ni eixos ni una enciclopèdia sobre coses de la mar —que parla de Jacques Cousteau 🔗 i d'«el hombre pez»— estan prou sancers i no els podré reconstruir. En canvi sí que trobe tots els plecs i les tapes de l'edició del 1965 d'un llibre de José Luis Martín Vigil 🔗 —¡quants anys!—, amb un títol entre irònic i inquietant tan prop de l'hospital: La muerte está en el camino. Això, mos la trobarem pel camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada