La visita al banc, que sol ser anual, s'allarga més del que voldria. Sempre hi ha alguna cosa per a aclarir, milanta firmes a fer i detalls que es queden pendents fins al mes que ve. Això sí, com sol ser habitual, la xica que mos atén s'excusa per no parlar en valencià, perquè és de Lleó; però diu que ho entén tot, i és cert. Qui no entén una cosa soc jo: no acabe d'entendre per què relacionen «ser» d'un lloc amb no «saber» parlar una llengua. Hi ha molta gent que «és» de Tavernes de la Valldigna i sap parlar en «castellà-espanyol», en alemany d'Alemany —o de per ahí el centre d'Europa— o en francés de la França —crec que no s'estila aprendre'l a Algèria encara.
Més tard intentem activar la targeta, però no arriba el codi al mòbil. Una altra xica diferent de l'anterior, que no sé d'on és, parla en valencià quan li pareix bé —i bé que fa—, llàstima que li pegue per dirigir-se a mosatros en castellà. Al final, a força de xarrar i replicar-li, acaba parlant-mos uns segons en un valencià de proximitat. No arribe a saber de quina comarca. Està massa afaenà.
Per acabar passem i per refer-mos un poc, passem per correus. Abans d'indicar en la maquineta què volem fer, aprofitem per a posar la interfície en valencià. ¡Nyas!, que per a això si que està ben que aparega la bandereta en l'aparell. Tant de blau, tant de blau, i després no la trien ni per equivocació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada