L'os

Hauria de repassar les Converses de Fabra o el llibre Història de la normativa catalana de Mila Segarra per a localitzar el passatge en què decidixen establir una normativa que no indica clarament la condició oberta o tancada de les vocals e i o tòniques de moltes paraules que no porten accent escrit.

Segurament l'estalvi de la ratlleta va pesar més que la utilitat de marcar eixes vocals en els casos en què tots els dialectes coincidixen en la mateixa obertura. Al cap i a la fi, a banda que no devien ser molts casos, si tots hi coincidíem, mos ho podíem estalviar, perquè la pressió social de l'ús faria que tots aprenguérem quina condició d'obertura fixa o variable tenien eixes vocals. Hi ha llocs on diu «pou» i on diuen «pou»... No cal accent, fes-la com vullgues, jo faig la o oberta, perquè és el que vaig aprendre, però hi ha molts llocs on la fan tancada —al meu poble, vaja— i eixa pressió social pot acabar fent que algun dia acabe tancant-la. O no, que soc un poc cabudet.

Els vindria bé a molts periodistes o locutors d'À Punt que no saben si totes les esses són obertes o sonores o al revés, tancades i sordes un poc d'eixa pressió social derivada de la participació en converses en valencià amb persones que sàpien parlar en valencià perquè és la llengua que parlen per defecte i perquè és la llengua en què es troben més còmodes i la llengua que utilitzen en qualsevol ocasió o circumstància en què són lliures d'expressar-se en la llengua que preferixquen.

He dit les esses, però també podria dir vocals, perquè té igual la idea que tinguen de gramàtica o de lingüística, té igual per a la faena que fan, ja que el que haurien de saber és que deu ser pràcticament impossible expressar-se amb fluïdesa i normalitat en una llengua que no practiques com a hàbit, en la qual et sents incòmode i que només utilitzes per obligació. A més d'això, no crec que hi haja molts mitjans periodístics que apliquen el principi de contractar com a periodistes, locutors o presentadors persones que fingixquen que són parlants d'una llengua que no parlen com a hàbit i per comoditat.

Però sempre hi pot haver alguna excepció, i els valencians encara hem de patir eixa excepció amb À Punt després d'anys i panys de patir-la amb Canal 9. L'altre dia una periodista va comentar alguna cosa sobre un «os». Endevina què va dir i què era realment, ara que no du accent diacrític.