Com que Fernando Savater de casualitat dia alguna cosa de trellat en l'àmbit de la sociolingüística i dels drets lingüístics, em va semblar que estava bé extraure el fragment i fer-ne una citació dominical ahir. De totes formes, no hem de perdre de vista que la llengua és un aspecte social molt lligat al nacionalisme i, per tant, no espereu que la resta de l'article «Voces» continue tenint trellat en un cert sentit ètic i democràtic. Només és cosa del fragment final.
Probablement el nacionalisme espanyolista que exposa l'autor en els seus articles no es sent aŀludit pel fet que l'estat espanyol, per una banda practica la desregulació dels deures lingüístics i, d'eixa manera, deixa quasi sense efecte els drets lingüístics de milions de ciutadans; per altra banda aplica la imposició i la prohibició de les llengües oficials que no són el castellà. Em sembla que si haguera volgut valorar també això amb una poc de prudència —és a dir, amb militància nacionalista però no tant— hauria pogut afegir alguna matisació o alguna precisió: «l'espanyol té dos enemics, qui prohibix l'espanyol i qui imposa altres llengües diferents de l'espanyol». No cal posar-se internacionalista per a fussar-se el melic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada