Canviant els vidres de la claraboia de l'escala d'una finca de tres pisos. Sense arnés, sense cordes, sense casc, sense guants, sense mirar qui passa per baix. Per sort, anant per la voreta de la caseta que sobreïx de la teulada, si li fallava l'equilibri, de tant en tant s'agarrava al cable d'alta tensió, que ho aguanta tot. No va caure ni es va electrocutar. Quina sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada