Per fi s'han decidit en les Corts Valencianes ha reduir el presentisme, modalitat laboral tradicional i tòpica que sempre ha segut innecessària, però ara més encara, si es tractava de combatre la pandèmia de còvid. I encara més si es podia aplicar el treball a distància, per molt que siga de forma desregulada i precària... Això sí, ha passat quasi un any i han fet grups bambolla de presentisme alternatiu, han repartit carassetes i gel hidroalcohòlic, i ara han decidit que no calia que n'anaren dos si amb una persona n'hi havia prou.
Si no hi posa un remei total la vacuna, convindria que tot este procés deixarà un cert pòsit per al futur immediat, que tots estos hàbits que anem aprenent i aplicant passaren a considerar-se un complement d'una organització de les nostres jornades laborals administratives més eficient i saludable. No confie vore-ho, però mentrestant podem anar fent la faena amb pau en un despatx ventilat com mai. A més, trobe que la gestió de les confusions i malentesos per correu electrònic obliga a un poc de reflexió que ajuda a evitar discussions carregades d'emocions.
Estic segur que si la pandèmia durara un any més, regularien el teletreball quan arribara la següent, o a l'altra. Un lema secret dels buròcrates imperials de l'antiga Xina devia ser «salvem el presentisme», que al meu poble, de menut, es va convertir en «qui no està, no s'encontra». Un corrent filosòfic, diuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada