En els apunts de la «cita dominical» dels diumenges —perdoneu-me l'aclariment redundant—, també podem trobar reflexions i elucubracions infames de persones que solen fer vore que pretenen tindre un cert prestigi com a referents ètics. Però en este cas no he tingut ganes de posar-lo com a citació, perquè crec que este fragment d'un article de Vargas Llosa («El asalto al Capitolio», El País, 17.01.2021) mereix un record contrastat:
Les bogeries i demagògies de Trump no signifiquen el progrés del feixisme i el nazisme als Estats Units, sinó que mostren com de precàries són les democràcies en el món de hui, inclús en els països que, com els Estats Units, no han conegut dictadues en la seua història i han vixcut sempre en llibertat.
És possible que tinga raó en això de la precarietat de les democràcies —tant el seu Perú natal com l'Espanya adoptiva en són bons exemples—, però que els Estats Units siguen un exemple de «llibertat» pareix un sarcasme excessiu —també escrit pel «marqués» Vargas Llosa—, si tenim en compte tant la situació actual com la història del país i com les passen i les han hagut de passar tant les persones de races diferents de la «blanca caucàsica» com els qui tenien idees que no casaven amb les ideologies retrògrades, masclistes, racistes, teocràtiques i un bon compendi de destrellats que arriba al possible «trumpisme» actual.
Una recerca ràpida i superficial permet fer-se una idea que una cosa són les paraules que utilitzem per a denominar conceptes i una altra cosa són els conceptes que s'amaguen per baix d'eixes denominacions. ¿Una democràcia on no voten les dones? ¿Una deomocràcia on voten els qui tenen rendes o estudis? ¿La llibertat de posseir esclaus o de ser esclau? (podem començar per l'article «The American Abyss» de Timothy Snyder, que Vargas Llosa aplaudix i replica):
- «Fascism: A Concern» (Spencer Bokat-Lindell, New York Times, 30.07.2020)
- «Racism in the United States» (Wikipedia; consulta: 04.02.2021)
- «Voting rights in the United States» (Wikipedia; consulta: 04.02.2021)
- «Slavery in the United States» (Wikipedia; consulta: 04.02.2021)
- «History of the socialist movement in the United States» (Wikipedia; consulta: 04.02.2021)
Mala cosa, senyor marqués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada