Fa uns dies va faltar Juli Avinent Martinez, autor d'un llibret que per a mi va ser un enlluernament, una joia humil i estremidora, «avalotadora», diríem. No vaig arribar a conéixer l'autor, i crec que no he llegit res més d'ell. Quan he sabut que s'havia mort, he llegit la carta del fill a l'equip mèdic que el va atendre (Levante, 20.02.2021), i he recordat un final de curs de la facultat, no recorde de quin any ni recorde en quin lloc, on hi havia la seua germana —em sembla que es dia Adela—, que era companya de carrera.
Volia mostrar-li el llibret a Takse, pegar-li una rellegida, però per ara no l'he trobat. Com que és menudet, deu estar amagat entre les obres de ficció, que tinc alçades per diversos llocs. En paper encara es pot trobar de segona mà (Iberlibro), i inclús es pot comprar en format electrònic (epub).
De tant en tant, quan topava amb algun llibre de Sławomir Mrożek, no sé per què em venia al cap que no n'havia aparegut cap més de Juli Avinent. I aixina serà.
Gràcies pel teu record. Un llibre excepcional i humil, com ell.
ResponEliminaSí, Miquel, ens vam conéixer a la carrera ja fa alguns anys i el meu nom és Adela. Una abraçada.