Em recorda un coŀlega el bolletí Informignorn on podíem llegir un petit debat entre Jaume Salvanyà i Eugeni S. Reig per qüestions sobre la grafia d'algunes paraules. M'ho recorda perquè en la meua fitxa no l'enllaçava. Ho tenia pendent, perquè eixe debat era una mostra dels malentesos i debats quasi impossibles que provoca l'acumulació de decisions normatives incongruents amb una pràctica ordenada, explícita, clara, estable i fonamentada.
No és només que la lletra x- en posició inicial tinga diferents valors (com a mínim, 2), sinó que tampoc podem predir quin valor ha de tindre quan arriba a posició intervocàlica (microxip / axioma / para-xocs), si convé o deixa de convindre en eixe cas aclarir si el so és fricatiu amb -ix- o africat amb -tx-, o si innovem creant excepcions per a intentar salvar les irregularitats, en lloc d'intentar reduir les irregularitats i les excepcions i aplicar criteris generals per a fixar grafies justificades, comprensibles i predictibles.
En este cas, l'exemple aixambergat (diec)/axambergat (avl), pareix que hagen pensat que com més sucre, més dolç. Les entitats normatives han decidit triar opcions que no responen als criteris generals: una deixa fora la possibilitat africada general en valencià; l'altra «inventa» una possibilitat impredictible. El criteri general donaria lloc a un doblet: atxambergat/aixambergat. No seria el primer ni serà l'últim. I pareix que aplicar la regla siga excepcional. ¡Uau!
De tant en tant navego per la xarxa i t'he trobat casualment, m'agradat trobar una persona preocupada per la llengua i que sigui valencià. Jo visc a Catalunya però nascut a València i castellanopalant perquè els meus pares són de Madrid. Des de que visc a Catalunya he recuperat el català ... llegexo en català la premsa i els llibres que puc i la majoria dels meus amics són de parla catalana. Des de aquesta perpectiva m'adono de la enorme distància que hi ha entre el País Valencià i Catalunya ..... en questions de llengua
ResponEliminaT'agraïxc el comentari. Si continues navegant en trobaràs molts, de persones i blocs interessats per la llengua, també valencians. M'alegre que hages pogut recuperar la llengua apresa a València.
ResponEliminaQuant a la distància, trobe que la política lingüística que es fa en cada territori provoca distàncies que solen deixar la major part dels valencians en una situació sociolingüística pitjor que en Catalunya. Supose que si tots els espanyols hagueren d'aprendre una segona llengua oficial, tal com mos passa a uns quants, moltes coses millorarien en eixe sentit.