Hauria de mirar què vaig fer tal dia com hui, però estic quasi segur que va ser cosa de maleir de manera prou innoble (esnob, vaja, provant a ser pedant) les festivitats humanes, sobretot perquè són petites i falses treves de l'angoixa quotidiana amb què endolcim la resta dels dies.
A banda d'això, en els catorze anys que fa que escric estos apunts sine cura et studio n'he fet uns quants, al principi, els dies 21 de desembre (2005, 2006 i 2007) i després sí, cada 24. I un dels avantatges que este bloc s'haja allargat més d'una dècada ja, és que ja puc ser redundant i repetitiu «amb avarícia» (com diríem alguns encara a la Vall) mirant apunts com si foren les fotos d'un àlbum de records:
Jutjant l'Amy i l'administració (2005)
Palau Ducal i Arrop a Gandia (2006)
Encara tenim la ment desperta i volem tv3 (2007)
La cançó que ja cansa (2008)
Dos dècades fa (2009)
L'alcig (2010)
Promoció política, gestió professional (2011)
Paulatinament (2012)
No n'hi ha color (2013)
Suborn del gust (2014)
Pràctica provocada (2015)
Per a embolicar-los (2016)
Cita dominical / 475: Gordon Gordo Mosley (2017)
La banalització de la democràcia (2018)
Fet el recopilatori, no puc evitar pensar que encara no he polsat la tecla que toca. I ja hauria de saber que és possible que, al capdavall, es tracte més de traça que d'insistència. Cadascú juga amb les cartes que té. I encara sort, que contiuem jugant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada