Els d'Spotify m'envien un resum de la meua banda sonora, de l'any 2019 i de la segona dècada del segle xxi, que ja s'acaba. La dècada l'ocupen les bandes sonores:
John Barry, Miklós Rózsa, Leonard Bernstein, Thomas Newman i Henry Mancini, entre altres.Enguany, en canvi, es veu que he escoltat un poc més altres tipus de músics i de música:
Billy Bragg (The clashing of ideologies), Håkan Hellström (För en lång lång tid), Bo Kaspers Orkester, Pink Floyd, Wilco...
I diu que Maia Hirasawa ha segut el meu descobriment de l'any. Em pensava que havia continuat més bé descobrint Ivette Nadal, Clara Andrés, Leonmanso, Raül Palacios Bover, Ferran Palau, Beyries, Molly Burch, Andrea Mir, Vashti Bunyan, Pol Fuentes, Bikimel, Nico Roig, Marcel Cranc, Very Pomelo, Suu i els molts més de quasi sempre, però no, l'estadística es veu que els diu una altra cosa.
I les cançons que diu que més m'han agradat —no sé d'on s'ho trau—, són:
- Håkan Hellström: För en lång lång tid
- Håkan Hellström: Kom igen Lena!
- Els Catarres i Núria Feliu: Souvenirs
- Dickon Hinchliffe: The Ditch
- Håkan Hellström: 13
- Håkan Hellström; En vän med en bil
- Ernst Toch: «I. Molto tranquilo» de la Simfonia número 1
- Senior i el Cor Brutal: DQLPEC
- Samuel Barber: adagio per a cord, op. 11
- Lars Winnerbäck: Jag får liksom ingen ordning
No ho haguera dit mai. En fi, ací hi ha la llista completa de temes. Mos tenen ben fitxats. De moment, no saben què fea mentres escoltava eixa música. Per sort, tampoc hi ha massa misteri: picant al teclant com una gallineta mentres transcric intervencions parlamentàries o mentres vaig traduint de l'espanyol al valencià i al revés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada