dijous, 24 de desembre del 2015
Pràctica provocada
Fea anys que no dinava en un xinés d'eixos que n'hi ha a patades per València. De fet, des d'abans que decidiren ser més transparents i permeteren que es vegera l'interior del local des del carrer. La cuina, previsible i en la mitjana. Els propietaris parlen en castellà amb els clients. I també han entés la paraula «gelat». No està malament. Deu ser cosa de l'escola del xiquet que corre en bici amunt i avall. La pràctica fa els mestres, que dia ma mare, i la llàstima és que no els donem massa ocasió de practicar. Com ara en un bar de València on veig que el diputat Pallarès Piquer (Podem) s'adreça als cambrers —castellanoparlants, però catalanoentenedors— en castellà. Haurien d'entendre que la pràctica la reps, però també la pots provocar.
Marcadors:
restaurants,
sociolingüística
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo, amb la meua experiència sé que de 100 persones nouvingudes que els parle en valencià la meitat m'entenen, amb això ja tic prou, o millor, ja hi estic content, fa anys dirigir-te a València en català-valencià era si més no anar a la guerra, tot i que jo ho feia, com ho faig ara. M'hi responen molts? Moltíssims, més dels que algú voldria i menys dels que jo voldria.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
Tal com diuen, la faena no es fa a soles, encara que hi ha qui pareix que pense que sí.
ResponElimina