Fa uns anys començaven a ser habituals els jóvens dependents que t'atenien en un valencià d'escola molt formal i limitat. Això continua, però pareix que la fluïdesa va millorant, tot i que continua sent valencià d'escola. Una dona major li agraïx al caixer de Consum que li parle en valencià i ell li confirma que ho fa perquè ho ha aprés a escola, perquè ell i la seua família parlen en castellà en casa. Podem dir que anem millorant, però sense oblidar que és la dona major la qui parla en valencià i que el jove només està disponible en eixe context. Més val això que una punyà en l'ull, que diria ma mare.
També s'estila últimament que els cambrers més o menys castellanoparlants responguen en català oriental. Es suposa que aixina són les societats modernes, composter per persones multilingües i obertes a la llengua pròpia i la forana. Un canvi en la situació sociolingüística: mos havien educat per a «servir» en castellà, però ara resulta que hem arribat a l'edat que mos atenen en valencià. Sí, d'acord, per simple educació comercial. Com dia ma mare... No, que ja ho he dit. Això sí, la llengua és un mercat, que dia aquell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada