Un cosí meu necessitava centrar-se i se n'ha anat a unes jornades de meditació i relax a Tarragona. És el cosí que em va deixar el Kybalion. Era evident que el meu cosí necessitava alguna cosa que el centrara, que li llevara o li alleujara el nervi. Ja en tenia massa de menut —era un viri, que dirien ma mare o ma tia—, però es veu que l'edat no li l'ha calmat. Espere que li faça efecte.
Si no, em sembla que li deixaré el número 92 de la revista Mètode, on podrà trobar coincidències amb alguna de les coses que diu el llibret dels hermetistes americans, però amb un afegit de dades i experiències científiques que fan un poc més creïble qualsevol fantasia que tingam sobre un món que, sí, sovint resulta inquietant, estrany, fantàstic, aŀlucinant, però també el podríem fer d'una altra manera. I com que no ho fem, ja entrem en l'absurditat humana, que trobe que no s'analitza en este número de la revista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada