Amb un poc de sort i d'escola, no acabarem observant el vol dels «vencells» i «golondrines», sinó que sabrem que són falcies i oronelles els ocells que s'acosten per ací cada primavera. Segons mon tio, en Carcaixent fa temps no havia «vencells», només «golondrines». Mon tio té molta tirada a la ciència heterogènia i heterodoxa, a les dades que confirmen la seua percepció sobre com de malament va el món i com de roïns som les persones.
Segons conta —i m'ho crec, perquè n'hem vist de més grosses— els generadors eòlics són un engany per a fer-mos creure que es genera electricitat amb el vent. En realitat, en generen una poca, però sense l'eficiència que seria suficient per a deixar de dependre d'altres fonts ni per a que deixara de ser tan rendible per a les empreses d'electricitat. ¿La prova? La diferència de grandària dels molins de gra antics —que movien la mola— amb quatre pales ben grans, en contrast amb les tres pales «menudes» que tenen els molins de l'electricitat.
Evidentment, conec prou bé les idees de mon tio i, al cap i a la fi, ha fet la faena d'adaptar morfològicament al valencià les paraules del castellà, llengua que és la via per la qual li arriba la cultura i la ciència que llig i escolta. La lingüística i la filologia també han de fer servir el mètode científic: amb eixe argument li puc recordar en algun moment que, si no ho diguem en valencià, és també perquè mos estan estafant. Científicament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada