L'edra va foradant la paret. Eixa és una de les facetes que coneixem de la planta i que mos fa desconfiar de la planta del veí. Hi ha però parres americanes (ara no sé si eixe nom és massa precís) que s'agarren superficialment a la paret amb unes petites patetes amb forma de ventosa. No fan malbé el suport i es poden assoltar estirant-les. (No localitze el verb «assoltar» en cap lloc, però no crec que me l'ha(va)ja inventat.) Però el prejuí és més fort que la comprovació: estires el llepó i quasi podries endur-te tota la planta darrere sense que la paret ho note, però no ho veus, el record dels efectes de l'edra supera la teua capacitat d'observació. I per poc no insultes i escridasses el veí jardiner que t'assegura que la parra —per molt que et recorde l'edra— no li fa res a la paret.
La por defuig les dades i convoca l'agressivitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada