Han arribat els falciots que recorren el centre antic de València, el rovellet del jardí que envolta el tros de muralla àrab que no s'acaba de restaurar mai. Des de fa anys que apunte el dia en el bloc de notes en paper. Faig un dibuixet amb més o menys poca traça, però que deixa clar que ha arribat el dia. Espere no cometre tants errors escrivint a mà en el paper com els que faig en este bloc digital. El corrector desmanotat, seria el meu cas per als meus papers.
A banda de València —que fa poc que ha fixat la forma oficial del seu nom en valencià, amb un accent obert escrit habitual però, de moment, més militant que encertat—, veig que també l'Énova ha fixat un nom oficial que s'adiu més amb les burocràcies normatives i les inèrcies ortogràfiques que amb els criteris habituals en toponímia: «l'Ènova». També és possible que en els últims anys haja canviat la pronúncia del nom del poble. És possible. Per si de cas és aixina, o hi ha alguna altra raó, els ho demane als de l'avl. Hi ha qui s'esforça a dir «València». Els falciots han tornat. Tot és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada