Tenen el costum per ací (Castella la Vella) d'exhibir la bandera espanyola ben alt en alguna plaça del poble o de la ciutat. Mirant-ho de llunt deu ser una cosa com el que li passava al meu avi, que dien que no volia perdre el campanar de vista. I això que no anava a missa i contava acudits de retors. Campanars i banderes, esperits nacionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada