Al «caloret» cubà

Ara hem sabut que «El caloret» ve de llunt. En el temps, com correspon a una paraula d'una declinació masculina en llatí. Va acabar en femení en valencià, per molt que el menyspreu de Barberá Nolla per la llengua del seus conciutadans s'alimente de mala idea i el pretenga girar-lo com un calcetí. Però ve de més llunt encara en l'espai, «el caloret» de Cuba, que és on el va notar un altre depredador dels béns dels valencians, Olivas Martínez, antic conseller, antic president de la Generalitat i visitant del «caloret» cubà cremant els diners dels valencians.