El psoe de València —que fa servir sovint el sobrenom pspv— està renovant les llistes que pensa presentar a les pròximes eleccions. Pareix que està mirant d'incorporar un poc d'independència de criteri i de matèria grisa en la gestió política. Caldrà vore si eixa aportació es pot integrar en l'estructura interna del partit, perquè hi ha matèries que no lliguen massa bé i serà cosa de vore com passen de la doctrina i l'«argumentari» a la reflexió ètica i el servei al ciutadà.
De moment, no sé si disparant al vol, no han acceptat Lluís Fornés, el Sifoner, com a «animal de companyia», és a dir, que no han acceptat la proposta d'un pp valencianerament crepuscular d'incorporar el cantant en l'avl. Una llàstima, perquè això podria haver permés l'extensió de l'acadèmia a terres de França. Ei, per a col·laborar amb els occitans, no per a imitar l'exemple del centralisme parisenc. Un bell nou llemosí podria reobrir la perspectiva europea de la nostra llengua. Llavors, Lo Rat Penat i la RACV haurien de mirar i remirar si volen anar cap on van o canvien de senda.
En fi, encara que davant un medi ambient cada volta més nociu, no saps mai com poden resultar les mutacions. Al remat, cal saber què pretens quan li dius que sí a Amadeu Fabregat (en el cvc) i li dius que no a Lluís Fornés (en l'avl). Espere que Fernando Delgado tinga la resposta a eixe dilema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada